Fundació Escola Cristiana de Catalunya

Facultat de Psicologia i Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna

Universitat Ramon Llull

 

1. PER QUÈ una Escola de Directius (EdD)?
2. A QUI s’adreça l’EdD?
3. QUÈ es proposa a l’EdD?
4. QUANT de temps ocupa l’EdD?
5. QUINA consideració acadèmica i laboral té l’EdD?
6. COM es treballa a l’Escola de Directius?
7. QUINA és la idea d’escola i de directiu que hi ha darrera de l’EdD?
8. QUINA estructura temporal té l’EdD?
9. QUÈ és el projecte de l’EdD
10. QUIN és l’horari i el lloc de realització de l’EdD?
11. QUINES competències desenvolupa l’EdD
12. QUINS continguts es treballen a l’EdD?
13. COM és l’avaluació de l’aprenentatge dels participants a l’EdD?

 


 1. Per què una Escola de Directius?

L’educació està en un procés de canvi profund i accelerat. Els canvis socials han fet més complexa l’educació, l’escola i la seva direcció.

Dirigir l’escola requereix unes competències diferents a les d’impartir classe. Els directius que han de fer aquestes funcions, o bé ja tenen les competències o bé les hauran de desenvolupar mitjançant unes activitats adequades. De qualsevol manera, convé que la direcció de l’escola estigui en mans de persones amb una capacitació adequada per al càrrec que se’ls confia. I aquesta capacitació passa per una formació que freqüentment convé que sigui externa al centre, ja que així és més fàcil compartir la formació amb altres persones que també s’estan formant, intercanviar experiències, accedir a una formació específica per a ells, etc.

La creixent complexitat de l’organització escolar i les múltiples funcions que aquestes persones han de realitzar, juntament amb la incorporació en els òrgans de govern d’educadors que no tenen experiència de direcció i de vocació diversa, justifiquen el disseny d’una proposta de formació específica per als directius de les escoles cristianes.

La reflexió que en el seu dia va realitzar la Fundació Escola Cristiana de Catalunya fruit dels treballs del Vè congrés i de l’amplia experiència formativa d’aquesta institució, va donar lloc a una proposta de formació específica: l’Escola de Directius (EdD). Aquesta proposta s’ha desenvolupat al llarg de moltes edicions, després de les quals s’ha realitzat una avaluació que ha portat a revisar alguna de les seves característiques. Aquesta proposta, doncs, és fruit d’aquesta llarga experiència.

L’Escola de Directius és una acció formativa adreçada als directius de les escoles adherides a la Fundació de l’Escola Cristiana de Catalunya i constitueix un Títol d’Expert en direcció de centres escolars de la Facultat de Psicologia i Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull. Torna a l’inici

2. A qui s’adreça l’Escola de Directius?

L’Escola de Directius s’adreça molt especialment a aquelles persones que han de dirigir les escoles cristianes de Catalunya en els propers anys. També pot ser d’interès per a altres persones que no pertanyin a aquest col·lectiu, encara que el seu disseny està pensat per als primers.

La formació va adreçada tant a persones que es preparen per assumir les responsabilitats de la direcció, com a persones que ja l’estan exercint i volen actualitzar els seus coneixements.

Quan parlem de DIRECTIUS, ara i aquí ens referim als educadors

[1] que tenen responsabilitats de govern en un centre escolar, i en particular a aquelles persones que hi exerceixen les funcions pròpies de la titularitat i/o de la direcció general del centre.

Seria bo que els directius que participin en l’EdD tinguin una sòlida experiència educativa i hagin tingut ja alguna experiència de coordinació o direcció. Entre d’altres, seria molt adequat que haguessin tingut alguna experiència en el departament de pastoral o que fossin coneixedors del carisma de la congregació. Un itinerari formatiu que realitzen molts dels assistents a l’EdD és fer l’Escola d’Educadors (en la qual fan una sòlida reflexió com a professionals de l’educació en una escola cristiana) i temps després l’Escola de Directius. Torna a l’inici

3. Què es proposa a l’Escola de Directius?

Els continguts de formació proposats a l’EdD es refereixen a tres àmbits que estan íntimament relacionats:

  • L’àmbit del SER. Formen part d’aquest àmbit les propostes de formació relatives a la qualificació personal dels mestres i professors que hauran d’exercir responsabilitats de direcció en una escola cristiana: capacitats referents a la formació humana com a educadors, l’equilibri personal, la capacitat de lideratge, la creativitat i l’esperit d’innovació, les relacions interpersonals, l’obertura a l’entorn social, cultural i eclesial, el sentit de l’educació, la sintonia amb el carisma institucional, etc.
  • L’àmbit del SABER. Formen part d’aquest àmbit les propostes de formació encaminades a desenvolupar els coneixements que han de posseir els directius de les escoles cristianes en el camp jurídic i administratiu, el món de l’educació i la pedagogia, la legislació educativa i la direcció acadèmica, la gestió econòmica i financera, la direcció dels equips docents i del conjunt del personal de l’escola i les relacions laborals, etc.
  • L’àmbit del SABER FER. Formen part d’aquest àmbit les propostes formatives encaminades a l’adquisició i la pràctica de les habilitats personals i les tècniques que faciliten l’exercici de funcions directives: coordinació d’equips de treball, motivació del treball i animació de grups humans, gestió eficaç del temps, etc.

Aquests àmbits es combinen en els diferents mòduls treballats al llarg del curs. Torna a l’inici

4. Quant temps ocupa l’Escola de Directius?

L’Escola de Directius és una activitat formativa de llarga durada que s’estén en la pràctica a tot un curs acadèmic, durant el qual les persones que hi participen constitueixen un grup de treball i de relació estable. Donem molta importància a l’intercanvi, a la relació interpersonal i la convivència, al treball personal, al diàleg amb experts sobre els temes objecte d’estudi i debat, i al treball en equip.

El període de formació de l’Escola de Directius ocupa una part important del conjunt del curs escolar, i els qui hi participen realitzen activitats de formació de caràcter divers que requereixen tres tipus de dedicació:

  • un treball presencial que té lloc en dos dies consecutius per setmana (dilluns i dimarts de quasi tot el curs escolar, entre finals de setembre i començament de maig, aproximadament) a la seu del curs i al llarg de, aproximadament, vint setmanes (unes 307 hores lectives).
  • Un treball personal que els participants en l’EdD realitzen preferentment a casa i de vegades a l’escola i que té per finalitat preparar el treball presencial i aprofundir en l’estudi i aplicació pràctica de les qüestions plantejades, realitzar els treballs del curs, etc. Constitueixen un treball no presencial;
  • I també un treball personal que majoritàriament serà no presencial, dedicat a la realització d’un Projecte en equip al llarg d’un temps, durant el qual no hi ha sessions de treball presencial.

Per tot això, la realització de l’Escola de Directius requereix que els directius que hi participen dediquin el temps necessari per implicar-se activament en les activitats de formació que constitueixen el programa del curs. En la pràctica la inscripció en aquest curs de formació comporta la reducció d’almenys un 50% el seu temps de dedicació directa a l’escola respectiva, encara que durant el curs escolar mantinguin la responsabilitat inherent al càrrec. És molt important que l’assistent a l’Escola de Directius reservi aquesta dedicació per treure profit del curs.

Si bé és relativament fàcil deixar de fer unes classes situades en dilluns i dimarts, és més difícil (i amb freqüència és el que més dificulta el seguiment amb aprofitament de l’Escola de Directius) deixar algunes responsabilitats que són més difícils de delegar i que absorbeixen molt de temps.

Si l’Escola de Directius comporta la reserva de la meitat de la jornada laboral dels assistents, aleshores comporta uns 30 crèdits ECTS, que inclouen tant les hores presencials (poc més de 300) com les de treball no presencial.

Els continguts de l’escola de Directius que són objecte d’estudi i debat en la part del curs que requereix el treball presencial s’organitzen en crèdits de deu hores lectives i són impartits per professors experts en els diferents temes que són proposats als participats en el curs. Torna a l’inici

5. Quina consideració acadèmica i laboral té l’Escola de Directius?

L’Escola de Directius té la consideració acadèmica de títol propi de la Facultat de Psicologia i Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull, la qual cosa requereix que els participants en l’EdD acreditin oportunament la consecució d’un nivell suficient en l’aprenentatge del conjunt dels temes inclosos en el programa.

Per motiu de tractar-se d’estudis de postgrau superiors, algunes de les característiques del curs (avaluació, qualificació, etc.) segueixen les pautes de la universitat.

En el seu moment caldrà fer els tràmits per a la formalització de la matriculació en el curs de Postgrau (de les quals s’encarregarà la FECC) i, al final, per a aquelles persones que compleixin els criteris de suficiència i vulguin obtenir el títol corresponent, caldrà fer gestions per a l’obtenció del mateix, de les quals s’encarregarà el propi interessat. La tramitació del títol comporta uns despeses que hauran de ser satisfetes pels propis assistents a l’EdD.

Des del punt de vista laboral, aspectes regulats pel conveni d’ensenyament privat de Catalunya i altres acords subscrits, l’EdD, en tractar-se d’un curs amb una titulació universitària, tindrà, si és el cas, els efectes que la normativa laboral preveu per tal de poder acreditar la realització d‘activitats de formació per part del treballador. Torna a l’inici

6. Com es treballa a l’Escola de Directius?

La metodologia de treball en l’Escola de Directius suposa una combinació equilibrada dels elements següents:

  • Classes expositives per part d’experts, que desenvoluparan els temes amb l’ajuda de les eines audiovisuals que siguin necessàries.
  • Treball personal, que dedicarà el participant a fer les lectures del tema que es treballarà la setmana següent (lectures prèvies), a ampliar el coneixement d’algun tema que sigui del seu interès, a estudiar aspectes normatius, a realitzar treballs, etc.
  • Les sessions de debat i intercanvi, tant en petit grup com en gran grup, en les quals els participants comparteixen criteris, intercanvien experiències, aclareixen dubtes. És molt important que tots els participants tinguin una participació activa en aquestes dinàmiques.
  • Visites a escoles, que, des del punt de vista del projecte i de la direcció, són peculiars per algun motiu. Les visites s’hauran preparat prèviament i després s’intercanviaran les experiències, impressions, etc.
  • En alguns dels blocs del curs s’utilitzarà la tècnica del cas, en què se situarà l’assistent al curs davant d’una situació que haurà de resoldre, utilitzant les competències treballades. Caldrà doncs, que el directiu assumeixi la situació en el seu context, l’analitzi, tingui en compte els criteris pertinents i prengui les decisions més apropiades. Tot això implicarà emprar un procés de presa de decisions i exercir unes habilitats directives.

De cadascun dels temes objecte d’estudi, els participants en l’Escola de Directius disposaran de documentació elaborada per a aquest tipus de treball i que els permet preparar-se prèviament i aprofundir en l’estudi de les qüestions proposades. Molts d’aquests materials estaran a la seva disposició en un fons de coneixement en l’espai web propi que té el curs. Torna a l’inici

7. Quina és la idea d’escola i de directiu que hi ha darrera de l’Escola de Directius?

En el disseny del curs i en l’orientació general dels blocs de continguts i de les dinàmiques, hi ha un model d’escola, de directiu i d’educació. Convé explicitar quin és aquest model.

Creiem en un model d’escola que:

  • assumeix el caràcter propi que l’inspira com el seu objectiu fonamental que dóna raó de ser a l’escola.
  • És un centre d’aprenentatge que té una concepció integral de l’educació, en totes les dimensions de la persona, incloent-hi la dimensió transcendent.
  • És un centre que assumeix que treballa amb persones i que això representa un determinat estil de relacions en el centre.
  • És un centre que aspira a ser una comunitat educativa arrelada en el seu entorn i en diàleg amb ell, en un servei que va molt més enllà de l’educació bàsica.
  • És un centre que funciona com una bona organització i que per tant, fa allò que diu i diu allò que fa, compleix els terminis que s’estableix, etc.

Creiem en un model de directiu que:

  • assumeix l’escola i el seu projecte com una responsabilitat d’un equip de persones liderat per ell mateix;
  • sap actuar amb criteri i autonomia, segons un projecte, sense haver d’esperar sempre instruccions d’altres;
  • és respectuós amb la legalitat vigent, que actua amb professionalitat en els diferents àmbits, encara que també és crític i inquiet, i que fa el possible per canviar la situació i fer realitat un projecte.
  • que concep l’escola com un projecte que vol inserir-se en el seu entorn i oferir-li un servei integral. Torna a l’inici

8. Quina estructura temporal té l’Escola de Directius?

L’Escola de Directius consta de sis grans parts, des del mes de setembre fins el mes de juny de cada curs escolar. Aquestes parts són:

  • En la part prèvia, abans de començar les sessions presencials de l’Escola de Directius, els assistents reben les primeres instruccions per seguir el curs i les primeres tasques a realitzar.
  • En la primera part de les sessions presencials del curs, es treballa el context de l’escola. En el context actual no es pot concebre una escola sense tenir en compte el seu context, en el sentit més ampli, Aquest inclou tant el social (població), com el geogràfic (ubicació) i històric, així com també el de relacions amb l’entorn. Es pretén respondre a preguntes com Qui som? D’on venim? On estem?
  • En la segona part de les sessions presencials del curs s’analitza críticament la tasca que correspon als directius d’un centre escolar en el context actual. Aquí es treballen aquelles competències més pròpies de la direcció escolar. Es pretén respondre a les preguntes com per exemple Què s’hi fa a l’escola? Què convé planificar? i Com fer-ho?
  • La tercera part del curs consisteix en el disseny d’un PROJECTE adaptat a la situació real de les escoles en les quals els autors tenen o tindran responsabilitats de direcció. El treball relatiu al projecte (que és orientat i supervisat per formadors del curs), es realitza preferentment en equip.
  • En la quarta part de les sessions presencials del curs es treballen sobre tot les actituds del directiu de l’escola. Efectivament, una part de les competències del directiu impliquen estar d’una determinada manera al davant de l’escola. Es pretén respondre preguntes com per exemple Què implica dirigir una escola cristiana? Quina actitud hem d’adoptar? Els darrers dies de treball presencial es dediquen a la presentació dels projectes elaborats pels participants en l’Escola de Directius i a la cloenda del curs de postgrau.
  • La darrera part del curs comprèn les setmanes que van des de les darreres sessions presencials fins al final formal del curs. En aquests dies els assistents han de completar tots els treballs pendents i enllestir el projecte. Torna a l’inici

9. Què és el projecte de l’Escola de Directius?

Una bona part del curs es dedica a que els assistents a l’EdD elaborin un projecte. Aquest constitueix un bon element d’aprenentatge ja que, a més de les hores que implica la seva realització, també esdevé un treball concret pel centre, realitzat en equip i que té una part d’aplicació pràctica.

El projecte té un calendari propi que oportunament s’explica als assistents:

  • Lectures relatives al projecte. En aquest període, els assistents consulten i estudien llibres, revistes especialitzades, documents informàtics, etc. que, en part, són facilitats per l’organització del curs. Aquest treball es fa poc després del començament del curs, aproximadament entre els mesos de desembre i gener.
  • Treball en equip, en el qual els assistents es troben per llegir, redactar, compartir, etc., preferentment en equip, ja sigui en les instal·lacions que l’organització del curs posa a la seva disposició o bé en altres espais. En aquest temps es realizta la part més gran del projecte. Aquest treball es fa aproximadament en els mesos de febrer, març i abril i és supervisat per un tutor del curs.
  • Presentació del projecte. Els assistents presenten el seu projecte a la resta de persones del grup. L’habilitat en transmetre un projecte és un dels elements d’avaluació d’aquest. La presentació es fa poc abans del final de les sessions presencials del curs.
  • Redacció del projecte, en el qual els assistents enllesteixen aquest, fan la redacció del document i, si és el cas, presenten els treballs pendents. Aquesta fase transcorre entre el final de les sessions presencials i el darrer dia de lliurament de tots els treballs (cap a finals del mes de juny). Torna a l’inici

10. Quin és l’horari i lloc de realització de l’Escola de Directius?

El treball presencial de l’Escola de Directius es desenvoluparà els dilluns i els dimarts de quasi tot el curs escolar de les setmanes que s’indiquen.

La seu de l’Escola de Directius on es faran la majoria de les sessions presencials és en el c. dels Àngels núm. 18, 4t pis de Barcelona.

L’horari serà des de les 9:30 del matí fins a les 6:15 de la tarda, amb un descans a migdia per dinar (previst per l’organització), d’una durada aproximada d’una hora i quart. El total de treball presencial diari serà de 7,5 hores, és a dir, 15 hores de treball presencial cada setmana.

Les hores de començament i final del treball es respectaran escrupulosament.

Les fraccions de temps de treball són les següents:

 

9:30 Inici del treball
11:00 Descans
11:30 Inici del treball
13:30 Pausa per dinar
14:45 Inici del treball
 16:30 Descans
17:00 Inici del treball
18:15 Final del treball

 

Durant el mes de setembre els assistents tindran tasques no presencials encomanades, relacionades amb el Curs. Així mateix, durant els darrers dies del mes de juny, els assistents hauran de finalitzar els treballs pendents i el projecte. Torna a l’inici

11. Quines competències desenvolupa l’Escola de Directius?

L’Escola de Directius ha de contribuir a desenvolupar en els assistents una sèrie de competències que hem considerat necessàries per exercir adequadament la seva tasca. Concretament, el directiu ha de ser competent per:

A. Desenvolupar un projecte establert a grans trets en el caràcter propi del centre, amb lleialtat al carisma de la institució titular i segons un projecte acordat. Això implica que el directiu ha de ser competent per:

  1. Incloure el caràcter propi de la institució titular en la planificació ordinària de l’escola.
  2. Promoure la realització de la planificació també en la dimensió del caràcter propi.
  3. Avaluar els resultats també en aquesta dimensió.

B. Analitzar i comprendre l’entorn de l’escola, entès aquest en un sentit ampli: tant el context social, (històric, demogràfic, econòmic, cultural, familiar, etc.), com l’educatiu (la comunitat educativa, l’Administració, les institucions a les quals pertany, etc.) com també el context escolar (àmbit curricular, de govern institucional, administratiu, de recursos humans i de serveis).

C. Tenir una visió de futur de l’educació i de l’escola i impulsar el seu canvi.

  1. Un directiu ha de poder pensar en l’escola del futur, ha de pensar en les futures necessitats educatives i d’altres tipus i en la resposta que caldrà donar; si l’escola d’avui respon a un entorn, és perquè ahir algú la va pensar. Així, cal que el directiu sigui competent per analitzar l’entorn, per entendre els signes de canvi que hi ha presents i per pensar en com l’educació i l’escola s’hauran d’adaptar a les circumstàncies. En definitiva, es tracta de ser competent per tenir una visió del centre en els propers anys.
  2. Un directiu ha de ser competent per impulsar el canvi i promoure nous projectes; l’escola ha de renovar-se periòdicament i tornar-se a plantejar la seva tasca educativa, la seva manera d’organitzar-se, etc. Per canviar cal tenir una visió de futur, transmetre-la, fer una bona planificació, entendre les resistències, etc.

D. Planificar; un directiu ha d’entendre les necessitats de l’escola i, des de la seva acció, ha de poder donar-hi resposta. Això implica organitzar l’escola, determinar les accions que cal fer, els responsables, el terminis, les maneres, com avaluar-ho, etc. Aquesta planificació implica diferents àmbits:

  1. El dels recursos humans de l’escola.
  2. El del diàleg amb l’entorn i com donar-hi resposta, tot utilitzant les eines adequades.
  3. El de l’organització de l’escola des de la perspectiva evangèlica i pastoral.
  4. El de l’organització de l’escola des de la perspectiva pedagògica.
  5. El de l’organització de l’escola des de la perspectiva econòmica i financera.
  6. El de l’organització de l’escola des de la perspectiva jurídica, laboral i d’assegurances.

E. Les habilitats personals per dirigir l’escola amb eficàcia, eficiència i elegància. Aquestes habilitats, segurament moltes d’elles comuns a la direcció d’altres organitzacions, permeten cert estil de direcció que ha de caracteritzar a una escola cristiana. Aquesta s’ha de distingir no només pels objectius que l’impulsen, sinó també per l’estil de la direcció. Concretament, les habilitats directives que es treballen prioritàriament en el curs han de permetre que el directiu sigui competent per:

  1. Entendre els grups, la seva manera de funcionar, les dinàmiques internes, les relacions, els rols, les tasques que realitzen i les satisfaccions generen en els seus membres.
  2. Comunicar; un directiu ha de poder comunicar amb eficàcia, ja sigui una visió, un projecte, una decisió, etc. Per tant, cal que domini algunes tècniques de la comunicació interpersonal i a grups, com per exemple parlar en públic, els programes de presentació, l’escolta, el llenguatge no verbal, etc.
  3. Dirigir reunions. Un directiu ha de saber quan cal fer una reunió, l’ha de saber planificar, desenvolupar i avaluar. També ha de ser competent en llegir les dinàmiques del grup, en identificar els rols, en desbloquejar situacions, en fer participar les persones, en assolir els objectius de la reunió en un temps raonable, etc.
  4. Liderar un projecte en una escola cristiana, fent partícips els seus membres. Això implica ser competent per tenir una visió de l’escola, per planificar, si és el cas, la transformació i transmetre-la de manera que s’aconsegueixi la participació de la comunitat educativa.
  5. Motivar i implicar el personal; l’escola és una organització de persones que desenvolupen un projecte comú. Per tant, el directiu ha de ser competent per motivar les persones que formen part del projecte, per aconseguir la participació de tots i assolir l’objectiu amb una bona relació entre els seus membres.
  6. Negociar; el desenvolupament del projecte implica necessàriament treballar amb persones que poden tenir altres interessos i motivacions. Això vol dir que el directiu tot sovint haurà de ser capaç de negociar amb altres.
  7. Gestionar conflictes; en la comunitat educativa apareixen conflictes constantment, és consubstancial de la relació humana. La manera de superar i resoldre els conflictes, utilitzant els procediments i els criteris adequats, fa més efectives les organitzacions i és també un indicador els seus valors més profunds.

F. El directiu ha de ser competent per exercir d’autoritat del centre i per representar la institució. Un directiu és una figura clau en el centre, ja sigui en els àmbits laboral, pedagògic, econòmic, etc. Per aquest motiu ha de ser competent en els següents àmbits:

  1. Exercir el comandament del personal i dels projectes del centre en el context d’una escola cristiana en la societat democràtica del segle XXI.
  2. Així mateix, un directiu ha de ser competent per representar l’escola davant de la comunitat educativa i de les autoritats, ja sigui de la congregació o de les administracions.

Torna a l’inici

12. Quins continguts es treballen a l’Escola de Directius?

I part: EL CONTEXT DE L’ESCOLA:

  1. Anàlisi de l’entorn social.
    • Des de l’àmbit social.
      • Entorn històric de l’escola
      • Canvis i tendències socials: la societat del coneixement.
      • Fenòmens socials recents a l’entorn: immigració, família, joventut, vellesa, etc.
      • Entorn socioeconòmic de l’escola.
  1. El context educatiu.
    • El context escolar.
      • Àmbit curricular.
      • Àmbit de govern institucional.
      • Àmbit administratiu.
      • Àmbit de recursos humans.
      • Àmbit de serveis.
    • La cultura del centre.
    • L’entorn educatiu del centre: recursos de salut, de cultura, de justícia, de l’administració local, altres, etc. Funcionament i mobilització de recursos.
    • El sentit de l’escola cristiana i la seva tasca educativa.
    • Des de l’àmbit de l’administració educativa:
      • El Departament d’educació: organigrama i funcions.
      • La inspecció: organització, funcions i la seva relació amb l’escola.
      • Els serveis educatius: els EAPs, etc.
    • Des de l’àmbit de l’anàlisi de les organitzacions escolars i el canvi en el centre.
      • Les organitzacions i el canvi
      • Dificultats del canvi, la planificació, models i experiències, etc.
    • La FECC i altres institucions anàlogues.
      • Organigrama i funcions
      • El programes de la FECC: Q, TIC, FEAC, Multilingüe, les escoles.
      • Els projectes de l’EdD

Avaluació:

Per avaluar aquesta primera part del curs, els assistents hauran de realitzar tres treballs:

  • Treball:  Realitzar una anàlisi dels diferents documents del centre.
  • Treball: Realitzar una anàlisi d’algun aspecte de l’entorn social o educatiu del centre.

Aquests treballs es podran realitzar en equip si els assistents pertanyen a un sol centre.

Aquests treball comporten la dedicació per part de l’assistent de 80 hores de treball personal o en equip, a raó d’unes 20 hores per a cada un dels treballs i la resta per a la realització de les lectures recomanades.

Aquests treballs tenen un pes del 15 % en el total de la qualificació del curs, a raó d’un 5 % per cada treball.

 

II part: L’ORGANITZACIÓ DEL CENTRE:

  1. Els processos de presa de decisions i els criteris.
    • Criteris normatius i d’altres tipus per prendre decisions.
    • Els diferents tipus de criteris.
      • Els criteris normatius
        • Els criteris normatius d’àmbit estatal: les titulacions, requisits mínims, etc.
        • Els criteris normatius d’àmbit autonòmic: avaluació, currículum laboral, drets i deures dels alumnes, concerts, procés d’autorització, consell escolar, admissió d’alumnes, pagament delegat, càrrecs directius, etc.
      • Els altres criteris com a escola cristiana de Catalunya.
    • L’organització de l’alta direcció.
      • Figura i funcions del titular i del director. Estructures de recolzament.
      • El relleu en l’alta direcció.
  1. La gestió dels recursos humans
    • Estratègia, polítiques i processos de la gestió dels RRHH
    • Els programes de gestió dels RRHH
      • La selecció i acollida
      • La formació permanent i la seva gestió
      • La política retributiva
      • La gestió de grups
  1. La gestió pedagògica de l’escola:
    • Responsabilitats pedagògiques de la direcció: quina educació volem i quina organització la fa possible.
    • Quins aprenentatges i avaluació promou l’escola.
  2. La gestió laboral de l’escola:
    • El conveni col·lectiu de l’ensenyament privat de Catalunya.
    • Altres convenis i normes laborals.
    • Les assegurances a l’escola.
  1. La gestió pastoral de l’escola:
    • El pla pastoral
    • El desplegament d’un pla pastoral
  2. La gestió econòmica i financera de l’escola.
    • Principis bàsics de gestió econòmica i financera.
    • Pressupostos, balanços i comptes d’explotació.
    • Principals ràtios econòmiques
  3. El màrqueting a l’escola:
    • Característiques del màrqueting educatiu.
    • El pla de màrqueting:
      • Conceptualització.
      • Estructuració.
      • Comercialització i comunicació.
      • Pla d’acció i avaluació.
  1. L’organització de centres en funcionament.
  1. Els documents del centre.

 

Avaluació:

Per avaluar aquesta segona part del curs, els assistents hauran de realitzar tres treballs:

  • Treballs ƒ i „ que consistiran en la comprovació del compliment de dos dels criteris normatius en el centre.
  • Treball … que consistirà en la planificació d’algun aspecte del màrqueting a l’escola o de la gestió dels recursos humans.

Aquests treballs es podran realitzar en equip si els assistents pertanyen a un sol centre.

Aquests treballs comporten la dedicació per part de l’assistent de 80 hores de treball personal o en equip, a raó d’unes 20 hores per a cada un dels treballs i la resta per a la realització de les lectures recomanades.

Aquests treballs tenen un pes del 15 % en el total de la qualificació del curs, a raó d’un 5 % per cada treball.

 

III. PROJECTE:

  1. El projecte de l’Escola de Directius
    • Plantejament del projecte i lectures
    • Realització del projecte
    • Presentació del projecte
    • Lliurament del projecte.

Avaluació:

Per avaluar aquesta tercera part del curs, els assistents hauran de realitzar un projecte.

Aquest treball es podrà realitzar en equip.

Aquests treballs comporten la dedicació per part de l’assistent de 325,5 hores de treball personal o en equip.

Hores de docència Crèdits ECTS Pes en l’avaluació final de l’EdD
11,5 337 70 %

 

 

IV. HABILITATS DIRECTIVES:

  1. El grup i l’equip
    • Tècniques de direcció d’equips.
    • Els nivells funcionals del grup.
    • Grup i equip: regles per formar un equip, evolució, factors de risc.
    • Rols de l’equip
  1. La comunicació interpersonal.
    • Nocions fonamentals del llenguatge interpersonal, components del llenguatge.
    • La programació neurolingüísitica.
    • Elements que deterioren la comunicació.
    • Habilitats comunicatives.
  1. Conducció de reunions:
    • Tipus, objectius, preparació i organització del temps de les reunions.
  1. Negociació:
    • Tipus, preparació, passos, metodologia i concessions de les negociacions.
  1. Motivació:
    • Els models de motivació, aptituds i actituds, el feed-back, la gestió de la motivació.
  1. Lideratge
    • Evolució del concepte, definició i tipus de líder.
    • Models, estils i funcions del líder.

Avaluació:

Per avaluar aquesta quarta part del curs, els assistents hauran de realitzar una presentació adequada del projecte a la resta d’assistents. Aquesta activitat d’avaluació està integrada en la valoració del conjunt del projecte.

Aquests treball comporten la dedicació per part de l’assistent de 80 hores de treball personal o en equip.

Torna a l’inici

 

13. Com és l’avaluació de l’aprenentatge dels participants a l’Escola de Directius?

L’Escola de Directius té la consideració de postgrau de la Facultat de Psicologia i Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull. Per aquesta raó, i seguint els criteris marcats per la Universitat, cal que les persones que participen en el curs de postgrau compleixin uns requisits per tal de poder rebre el títol corresponent. Concretament caldrà donar compliment a dos criteris:

  1. Per una banda, caldrà acreditar l’assistència a les sessions presencials de l’Escola de Directius. Caldrà acreditar una assistència igual o superior a la del 80 % de les hores presencials. Les faltes d’assistència han de ser per causes justificades. Per aquest motiu la coordinació de l’Escola de Directius recollirà informació sistemàtica de la presència en el curs.
  1. Per l’altra banda, es realitzarà una avaluació individual referida a alguns dels diferents continguts del curs de postgrau. Això es concretarà en dos requisits:
  • Realitzar cinc treballs personals (realitzats individualment o en grup segons les circumstàncies), d’alguns dels mòduls treballats. Al final d’alguns dels temes (aquells que pel seu contingut es consideri més pertinents) es donaran pautes concretes per a l’elaboració dels treballs; aquestes pautes inclouran una introducció al treball, la descripció, els criteris d’avaluació i qualificació i informació referida a la presentació del treball.
  • Realitzar un Projecte. Aquest podrà realitzar-se en equip, però haurà de tenir una concreció individual. La FECC proposarà una llista de diferents temes i els assistents escolliran un dels temes proposats. Aquests temes seran tutoritzats per diferents formadors del curs.

Les expressions que es faran servir per tal d’expressar l’avaluació dels diferents treballs seran les d’insuficient, suficient, bé, notable i excel·lent.

Els treballs que s’ajustin als criteris d’avaluació que figuraran en la presentació de cada treball tindran una qualificació de bé o notable; els treballs que  incloguin altres elements pertinents a més dels demanats i que desenvolupin i donin compliment als criteris de manera molt correcta, tindran la qualificació d’excel·lent. Els treballs que no s’ajustin als criteris d’avaluació tindran la qualificació d’insuficient o suficient.

Els alumnes podran sol·licitar aclariments respecte les qualificacions. En aquest cas, l’organització del curs revisarà l’aplicació dels criteris d’avaluació i explicarà la seva aplicació al treball en concret a l’autor del treball.

La suma dels treballs tindrà un pes del 30% en la qualificació final de l’assistent. El projecte tindrà un pes del 70% en la qualificació final. Per tal de poder obtenir la qualificació final, tots els treballs han de ser presentats i han de tenir una qualificació mínima de suficient. Els assistents podran refer els treballs que no hagin obtingut una qualificació mínima de suficient fins a la data final de lliurament del treballs.

Els assistents tindran quatre convocatòries per lliurar tots els treballs i el projecte. La de juny i setembre de l’any en la que es faci el curs i la de juny i setembre del següent curs acadèmic. Torna a l’inici

Per a inscriure’s al curs cal posar-se en contacte amb formacio@escolacristiana.org

Torna a l’inici
[1]Amb les paraules «educador», «titular» i «director» ens referim igualment a les persones d’ambdós sexes.