Benvolguts i benvolgudes,
Us fem arribar el darrer Butlletí FEAC.
Comprovareu que és un FEAC extraordinari, especial, Famíliai Escola A Casa, no podia ser d’altra manera, calia adequar la nostra proposta al moment que tots estem vivint.
Aquest material és totalment obert per tant no cal cap contrasenya per visionar els continguts.
Rebeu un reconeixement per la feina que esteu fent i les iniciatives que dueu a terme durant el confinament.
Desitgem que gaudiu de salut i que la pregària ens doni la força i coratge per redreçar el camí, per no defallir, per no oblidar, per avançar amb l’esperança que l’essencial és invisible als ulls!
Cordialment,
Rosa M. Piqué
Responsable del Programa FEAC
Editorial
Aquesta frase ben coneguda del llibre Le Petit Prince, d’Antoine de Saint-Exupéry, publicat el 1943, posa de manifest la relació entre l’ésser humà, el seu proïsme i el món que l’envolta, tot destacant l’amistat, l’estimació, la responsabilitat i, en últim terme, el sentit de la vida.
Iniciem la presentació d’aquest darrer Butlletí del FEAC extraordinari sota el títol Família i Escola A Casa! tot ressaltant passatges d’El Petit Príncep per la bellesa, la inferència, la proximitat i la inspiració que ens aporta al moment actual.
Diu:
O sigui que he viscut sol, sense ningú amb qui de veritat poder parlar, fins que vaig tenir una avaria al desert del Sàhara, fa sis anys. S’havia trencat alguna cosa del motor. I com que no anava amb cap mecànic ni amb cap passatger, em vaig preparar per mirar de fer, tot sol, una reparació difícil. Per mi era una qüestió de vida o mort…
Portem més de 50 dies vivint unes circumstàncies excepcionals, una situació sense precedents, una situació inimaginable; un confinament amb mesures estrictes de protecció, amb canvis radicals en la nostra quotidianitat, en les relacions personals, sentint el dolor, la impotència, el trasbals, la incertesa, la feblesa… I en aquest moment ressorgeix amb força i pren identitat la frase del llibre: l’essencial és invisible als ulls. Però ho és realment? I tant! L’essencial és invisible als ulls!
Què és l’essencial en la nostra vida? Apuntem una llarga llista de valors-virtuts: esperit de servei, imaginació, complicitat, valentia, esforç, generositat, responsabilitat, prudència, empatia, respecte, educació, constància, amabilitat, equilibri, bondat, motivació pel coneixement, curiositat, introspecció, senzillesa…
L’essencial és invisible als ulls!
Invisible als ulls perquè la seva percepció és a través del cor, a través de l’emoció que sentim, el que ens fa pessigolleig… i en aquests moments se’ns han posat en primera línia les percepcions a través del cor… i tant!
Les hem posat en primera línia quan la impotència personal ens ha fet sensibles per valorar i reconèixer als altres; quan hem compartit sense condicionants la donació gratuïta; quan hem sentit la impotència davant quelcom incontrolable que ens superava; quan hem experimentat la generositat, la bondat, l’empatia en relacions potser endormiscades; quan hem posat al servei dels altres la creativitat, la imaginació, l’alegria, la paraula, el cant, la pintura, la manualitat, l’enginy…
Hem posat en primera línia les percepcions a través del cor quan hem interposat la valentia per davant de la comoditat personal…
Hem posat en primera línia les percepcions quan hem visionat imatges belles d’un paisatge urbà amb menys contaminació, escoltant i sentint amb sorpresa el cant dels ocells, sentint el silenci al carrer… sorpresos, sí, i fascinats pel descobriment.
I ara tornem a la pregunta:
Què és l’essencial en la nostra vida?
Vivim la vulnerabilitat del nostre sistema. Hem llegit “el nostre món està malalt”… Ara toca donar-hi resposta, resposta personal en primer terme, resposta pausada, amatent a la interpel·lació que ens fa la natura, resposta valenta i que, com una taca d’oli, s’escampi.
Aquest malson es va iniciar en temps de Quaresma i ara, després de celebrar la Pasqua, hem anat a l’encontre del Crist amb l’esperança i la seguretat que amb Ell transformarem les dificultats i tribulacions en possibilitats de vida nova, ressorgirem amb més força encara.
Aquesta serà la nostra missió en el temps que s’esdevindrà, tenir cura de la nostra salut, tenir cura del proïsme, tenir cura del medi com un bé preuat, un bé que ens ha estat confiat, un bé al nostre abast i que hem de llegar.
Que la pregària ens doni la força i la valentia per redreçar el camí, per no defallir, per no oblidar, per avançar amb l’esperança que l’essencial és invisible als ulls!
Rosa M. Piqué
Abril del 2020