Els processos d’implantació i certificació de qualitat al món escolar han estimulat la millora de l’educació i han normalitzat el costum de compartir les millors pràctiques metodològiques. Xavier Batlle, que va morir el 14 de març, era un bon exemple dels primers impulsors dels processos de qualitat a l’escola catalana.
 
El Xavier va fer molt per millorar l’educació. No va ser un apassionat dels processos formals de la qualitat educativa, sinó que sempre ens va estimular a anar més a fons, a endinsar-nos en el cor de la millora de les pràctiques educatives, aquelles que havien d’ajudar els alumnes a ser millors persones i a estar més preparats.
 
De jove es va incorporar com a professor de formació professional al centre d’estudis Joan XXIII a Bellvitge, de la xarxa de Jesuïtes Educació. En el seu itinerari professional, es va anar endinsant en la potència educativa i formativa de les tecnologies, i, més tard, en la potència de la qualitat per posar-la al servei de les persones. En els seus processos d’implantació, ha estat un mestre per a molts professors de les escoles de Jesuïtes, des de la seva condició de responsable de qualitat de la xarxa d’escoles a Catalunya, i també del col·lectiu de l’Escola Cristiana de Catalunya.
 
La seva generositat el va portat a col·laborar amb tots aquells que volguessin elevar el nivell formatiu a les aules al nostre país, i es va comprometre amb associacions per a l’excel·lència.
 
Aquest mateix convenciment el va fer establir relacions estretes amb moltes empreses, compromeses també amb la millora de l’educació. Amb elles va establir aliances de complicitat i sinergies de millora, a través de la seva il·lusió i empatia, com va quedar palès amb els nombrosos amics provinents d’empreses que hi havia a la cerimònia de comiat del Xavier.
 
De vegades, era impossible seguir el ritme del seu treball incansable, i acabar d’entendre els seus Excel, treballats amb mitja pipa. La seva força resultava de vegades ingènua, i això encara el feia més proper.
 
Encara que la malaltia se l’ha endut en menys de quatre mesos, ens ha quedat a tots els que el coneixíem un profund agraïment per haver compartir la vida amb ell. I el sentiment de voler celebrar-la perquè és plena, intensa, apassionada i alegre.
 
El Xavier ha tingut moltes passions per la seva gran vitalitat. En primer lloc, la seva dona Rosa i les seves tres filles, Aïna, Núria i Meritxell. Parlava molt d’elles perquè les estimava profundament, i se sentia molt cofoi de la seva família. Compartia amb els companys les seves tribulacions i com es meravellava del creixement de les filles.
 
El Xavier ha estat una persona bona, que ha cercat el bé comú. I això ho projectava tant al seu entorn més immediat, com a l’àmbit del seu país, reflectit en l’entusiasme amb què ha viscut aquesta època d’eclosió d’identitat nacional. I com assenyala un dels companys, que hem quedat desolats per la seva marxa, tots admiràvem “els seus ulls de biòleg que saben contemplar en la natura la bellesa del món”.
 
                                                       Pepe Menéndez, director adjunt de Jesuïtes Educació
                                                                                                      (La Vanguardia)